Feeds:
Entrades
Comentaris

Enric Vila el tutor del grup

C’est fini

  • Avui acaba la història del seminari 27
  • Quatre mesos de traduccions, cròniques, noticies i necrològiques

Després de quatre mesos intensos avui a la nit s’acaba una història. El dia tres de febrer, tothom tenia ganes de saber que s’amagava darrera el primer seminari de periodisme. Volíem començar aprendre més de la nostra professió i que ens expliquessin en que consistia. Ara que ja ha acabat, sé que escriure titulars no és gens fàcil, que escriure un text amb cara i ulls encara ho és menys  i amb Enric Vila, tutor del seminari 27, hem aprés que primer s’ha de pensar i després escriure.  El que tinc molt clar, és que ara quan algú em digui que és molt fàcil escriure una noticia, una crònica  o una necrològica li diré que ho intenti i després ja enpodrem parlar.

Crec que avui no s’acaba una història sinó que es tanca un capítol i demà en començarà un altre.

Televisió de Catalunya en compra el drets

El documental “Del roig al blau” es presenta a la Facultat Blanquerna


  • El conflicte identitari entre el valencianisme i l’espanyolisme el tema central
  • Després de cinc any arriba a les pantalles de  Catalunya

Del Roig al blau. La transició valenciana (2004) és un documental sobre la transició espanyola al País Valencià. El documental va néixer a partir d’un projecte presentat per Albert Montón al Màster de Producció i Edició de Continguts Audiovisuals del Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València.

El guionista Albert Montón, va presentar el documental “Del roig al blau” a la Facultat Blanquerna. Acompanyat per Enric Vila, encarregat de posar-nos en context i fer una breu introducció. Només començar  Montón va afirmar que si el documental no havia arribat abans a Catalunya era perquè els polític no ho havien volgut. No va amagar que el documental havia rebut critiques per la seva poca objectivitat però tal i com va afirmar el guionista “en cap moment hem pretès ser objectius, volíem explicar el que va passar”

“Del roig al blau” mostra des de la mort de Francisco Franco fins a l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. S’hi relaten les manifestacions, les primeres eleccions, i la coneguda Batalla de València, un conflicte identitari que va enfrontar a la societat valenciana en la transició democràtica espanyola i que va provocar una fractura política i social al País Valencià.

A partir d’entrevistes realitzades a alguns dels polítics més important de l’època com ara Martin Villalba, Aguirre de la Hoz, Joan Lerma, etc. i a periodistes com María Consuelo Reyna, es construeix el relat. En un primer moment se’l va comparar amb la “Pelota Basca” però Montón va puntualitzar que ells ja estaven gravant el documental abans de que es poses en marxa l’altre. A més a més, ens puntualitza que el seu referent va ser la  “Vieja memoria”, un documental sobre la Guerra Civil Espanyola i la postguerra.

Després de setanta hores gravades i mesos de producció “Del roig al blau” va poder sortir a la llum gràcies a la Universitat de València. Es va estrenar el 2005 en aquesta comunitat i va estar sis mesos en cartellera però fins ara no havia arribat a Barcelona.  Finalment ahir, Montón va declarar que els espectadors de Catalunya ja podran veure el documental ja que s’ha arribat a un acord amb TV3, la qual n’acabava de comprar els drets, per emetre’l pròximament.

Arriben les protestes a Amsterdam

Victòria ocupa

  • Després d’una setmana penjats aconsegueixen que s’anul·li l’ordre de desallotjament
  • Els amics i familiars els reben entre aplaudiments.

Els sis últims ocupes que quedaven a Can Masdéu s’han sortit amb la seva. Després de veure com la policia abandonava les proximitats del recinte han baixat de les façanes i han estat rebuts entre aplaudiments per part d’ amics i familiars.  Després de ser examinats pels serveis d’emergència es va comunicar que tots estaven bé però que patien símptomes d’hipotèrmia com a conseqüència de la pluja i les baixes temperatures.

Tot va començar el passat Nadal, quan trenta joves van ocupar l’antiga leproseria de la Fundació Hospital de Sant Pau.  Per ordre del jutjat d’instrucció número 4 de Barcelona, la Policia va precedir a la desallotjament el dimarts passat a les 9 del mati però no va ser possible ja que 11 joves es van penjar de la façana. Malgrat això, després 5 d’ells van baixar ja que van tenir problemes físics.

Les protestes del moviment ocupa han arribat fins a Amsterdam, on 30 activistes  s’han presentat davant del Consolat Espanyol per mostrar la seva solidaritat amb el grup d’ocupes de Can Masdeu. El jutge ha dictaminat que quedi “sense efecte” l’ordre de desallotjament i que “una unitat assistència medica” estigui en tot moment amb els afectats.

Demà es convertirà en el primer Papa catòlic en trepitjar una mesquita

Històrica visita  de Joan Pau II a Síria

  • A Damasc es produeix la conversió del pontífex
  • El president Sirià li demana que resi per la pau

Finalment ahir al migdia el papa Joan Pau II, procedent de Grècia, va aterrar a Síria.  En baixar de l’avió va ser rebut pel president sirià, els patriarques de l’església cristiana  i per diversos nenes que clamaven amb un “visca el Papa”. Malgrat l’aspecte de cansament va mostrar la satisfacció d’estar a Damasc, on també es va produir la  seva conversió.

La visita del Papa forma part d’una estratègia per part de Síria per demostrar que està a favor de la pau i per promocionar el país com un exemple de coexistència religiosa ja que un 10% dels 17 milions d’habitants són cristians. La Constitució de Síria es l’única de tots els països àrabs de majoria musulmana, que no imposa l’islam com a religió de l’Estat.

El Papa s’ha mostrat content per la seva visita a Síria i després de fer una crida a  favor del diàleg entre els seguidors de les tres religions monoteistes va demanar que totes les parts implicades en el conflicte a Orient Mitjà tornin al diàleg.

Un dels moments més esperat d’aquesta visita a Orient Mitjà és produirà demà diumenge quan el papa Joan Pau II es converteixi en el primer papa catòlic en trepitjar una mesquita. El Papa i Cataro, màxima autoritat a Síria, entraran junts a la mesquita però resaran per separat ja que des del Golf Pèrsic hi ha hagut diverses manifestacions ens contra d’una resada comuna.

Després el pontífex continuarà la seva visità cap a Quneitra, una oportunitat perquè Síria  exposi la seva versió sobre el conflicte amb Israel.

Segrestat a Sierra Leon l’enviat especial  de “El Mundo”

Esperant l’alliberament de Javier Espinosa

  • El govern espanyol espera una trucada per poder portar el periodista a casa
  • La BBC es nega a difondre un missatge dels guerrilles per “no dir la veritat”.

L’enviat especial de “El Mundo”, Javier Espinosa, va ser segrestat dilluns a Freetown per un grup de guerrilles de Sierra Leona. A hores d’ara, Espanya a intensificat les gestions pel seu alliberament un cop sabut que el periodista francès Patrick Saint Paul, segrestat al mateix moment, va ser alliberat poques hores després.

El periodista del diari “Le Figaro”  va ser alliberat amb la condició  de que portés un comunicat a la BBC. La cadena de televisió s’ha negat a la difondre del missatge ja que diu que el Front Revolucionari Unit (FRU)  pretén  difondre “afirmacions que no són certes” Segons el coronel Martín, assessor del líder militar del FRU, Sam Brockarie, “els rebels es posaran en contacte amb les autoritats espanyoles i aquests ens conduiran al periodista”.

Aquests segrest a causat una gran irritació a la Comunitat Econòmica d’Estats Africans de l’Oest ja que afirmen que  ” els periodistes  van traspassar la línia permesa i a partir d’aquest moment ja no es responsabilitat nostra” a més a més, d’afirmar que no havien tingut noticies de cap succés.

Els rebels han avançat que preparen una nova ofensiva per conquistar la capital del país. Mentrestant, María Rosa Boceta i José María Otero, ambaixadors a la Costa de Marfil i al Senegal respectivament, continuen treballant per poder portar el periodista a casa.


Ni bons ni dolents

Vivències d’una guerra

  • In certa glòria la primera novel·la vista des del bandol dels vençuts
  • Joan Sales retratà els canvis de personalitat com a consequencia de la guerra.

Ni bons ni dolents, ni guanyadors ni vençuts, tothom és igual quan té una pistola a la mà. In certa glòria, primera i única novel·la de Joan Sales ens endinsa en el conflicte bèl·lic de la Guerra Civil espanyola. A través dels ulls d’en Lluís, combaten del front d’Aragó, la Trini, companya del Lluís i en Soleràs un amic, podrem cavalcar per la guerra a través de tres mirades diferents.

L’obra consta de quatre parts: a la primera coneixem les llargues cartes que en Lluís envia al seu germà explicant-li la duresa de la guerra; la segona, les cartes que envia la Trini a en Soleràs, en les quals li explica la realitat que està vivi

nt Barcelona i que des de fora no es sap. En la tercera i quarta part trobarem les memòries escrites per Cruells  durant la caiguda del Front d’Aragó i les conseqüències del conflicte. A més a més, veurem els records del començament del conflicte, les actituds de

la societat i també dels protagonistes durant i després de la guerra. Conclusió, un món complicat on ningú sabia el que estava passant perquè d’un dia per l’altre es van trobar amb una pistola a la mà i amb l’ordre d’atacar. La religió, el pas del temps, l’amor i la pèrdua de la joventut a les trinxeres són les histories de la Trini, en Lluís i en Soleràs.

In certa glòria,  és un obra de 750 pàgines de les quals n’hi ha algunes que es podrien treure. Hi ha moments en que les cartes poden ser considerades com a feixugues. Sales a través de la minuciositat i del gran detallisme com en el sopar de Nadal poden arribar a fer-te perdre l’entusiasme per continuar llegint tota la carta. Sales va viure la guerra en primera persona com a combaten del bàndol república i amb aquest llibre ho vol explicar tot. Al final aconsegueix el que volia, quan diu  “De què servira la meva sang vessada?” respires i tornes a recordar amb un minut tot el que has llegit i veus realment la duresa, la tristor, l’impotència que et produeix saber que gran part del que narra és una història real. El més dur és saber que gent del teu voltant va viure aquest  conflicte que els hi va caure del cel d’un dia per l’altre.

La Barcelona tabú del 1900

• Juli Vallmitjana s’endinsa en els barris més pobres de a ciutat

• La Xava trenca amb la literatura del moment


Un barri de mala mort, una vida dura, miserable i plena de desgràcies. Aquesta és la història de La Xava, una novel·la escrita per Juli Vallmitjana i que va ser publicada el 1910. Vallmitjana era un home polifacètic, que treballava en el camp de la pintura, l’orfebreria i la literatura i freqüentava els ambients més baixos. D’aquí el gran coneixement de tot el que explica en les seves obres. Mentre molts fills de burgesos volien ser artistes, Vallmitjana escrivia per demostrar la realitat de l’altra població catalana.

La Xava, sobrenom de la Roseta, és la protagonista de la historia. Filla d’una prostituta, i d’un delinqüent, ha de cuidar de la seva germana. Marcada per l’ambient del barri i la família acaba caient en el món de la prostitució. Després de ser abandonada pel seu marit i de perdre el seu fill, troba en Fermí, un pintor que l’ajudarà a tirar endavant i oblidar tots els mals moments viscuts fins ara. En tota l’obra és veu una marginalitat molt ben descrita, molt curada i treballada. L’autor la coneixia de primera mà, ja que se’n havia anat a viure temporades amb les famílies gitanes. Vallmitjana descrivia aquella societat la qual la burgesia catalana volia fer veure que no existia.

La forma de parlar dels personatges, el català de les prostitutes i dels lladres, són molt realistes i a vegades costen d’entendre. Les frases curtes dels diàlegs permeten una ràpida lectura però en alguns casos amb difícil comprensió.“ – Vaig al poleio: acabo d’escarbar un parluco. És de là. Té, pinxera: tralla i tot” Moltes de les paraules que utilitza en els diàlegs provenen dels gitanos i actualment encarà són al nostre vocabulari: pasma, mangar, jalar, etc. Les diverses notes de peu de pàgina ajuden a la comprensió del text.

Les descripcions detallades ens permeten imaginar-nos que estem caminant pels carrers i, fins i tot, podem arribar a olorar la flaira dels carrerons “corrien per aquells carrerons, plens d’escombreries i brutícies que els veïns tiraven dels pisos”; pàg. 33. Un retrat constant dels edificis, de la vestimenta i dels carrers ens permet endinsar-nos amb més facilitat a la història “ aquells carrers, quasi sempre emboirats per una fumarada blavosa, prenien un to eixelebrat…” pàg. 265 Vallmitjana no només es centra en les descripcions físiques sinó que els colors també són molt importants, fet que ens fa entendre la seva afició a la pintura. La Xava és una novel·la que et permet transportar als ambients més pobres de la Barcelona de 1905. És un llibre que et motiva a continuar passant pàgines per poder arribar a saber que li passa a la protagonista. Una novel·la amb història que no et deixarà indiferent.